La perxelera.

La perxelera està mala i no saben lo que te... ella tampoc (o no vol saber-ho). Jo si ho se, i no es la regla.
Perxelera a vore si anem volent-se una miqueta mes i deixant-se de collonades.

De vegades, ens cal una palmadeta a l'esquena, perque no sempre la percepció que tenim de nosaltres mateix es correspon amb la realitat. En el meu cas a la gent que m'aporta alguna cosa, estic disposat a fer-li l'esquena morada.

Inspiració.

Justament, la manca d'ella, es la que m'inspira a escriure aquesta entrada. I així em demostre a mi mateix, que aquesta mancança que tinc, només la puc solucionar treballant, posant-me. No em valen excuses, només la voluntat de treballar i fer alguna cosa útil, es la que em portarà a tenir aquestos moments d'inspiració. El resultats d'aquesta, ja son discutibles, i dependran en gran mesura de les meues habilitats. La utilitat al menys en aquest cas, es manifesta. Oberta la magrana, ací tenim el primer gra.

Un eina.

Amb aquest primer post encete un nou camí en la blocosfera. Aquest nou camí no es res mes que un eina per al meu profit, per desenvolupar la meua creativitat, per forçar-me a escriure amb correcció, tant en el contingut com en l'ortografia. Poc a poc anirem desgranant la magrana i assaborint els grans que la componen.