La perxelera.

La perxelera està mala i no saben lo que te... ella tampoc (o no vol saber-ho). Jo si ho se, i no es la regla.
Perxelera a vore si anem volent-se una miqueta mes i deixant-se de collonades.

De vegades, ens cal una palmadeta a l'esquena, perque no sempre la percepció que tenim de nosaltres mateix es correspon amb la realitat. En el meu cas a la gent que m'aporta alguna cosa, estic disposat a fer-li l'esquena morada.

Inspiració.

Justament, la manca d'ella, es la que m'inspira a escriure aquesta entrada. I així em demostre a mi mateix, que aquesta mancança que tinc, només la puc solucionar treballant, posant-me. No em valen excuses, només la voluntat de treballar i fer alguna cosa útil, es la que em portarà a tenir aquestos moments d'inspiració. El resultats d'aquesta, ja son discutibles, i dependran en gran mesura de les meues habilitats. La utilitat al menys en aquest cas, es manifesta. Oberta la magrana, ací tenim el primer gra.